L'entrevista de la setmana 3

Aquesta vegada, un dels millors MFs serà l'entrevistat de la setmana. Malgrat no tenir un currículum, respecte els 2 entrevistats anteriors, ha demostrat ser un MF molt competitiu que ha guanyat diversos opens i que tard o d'hora serà  un MI amb condicions òptimes.
Va aconseguir el titol de MC, a l'any 2005 i el de MF al 56è Obert de Terrassa.
A part, Sergi Obon té una web de viatges: http://www.unmundoparaviajarlo.com/, una web fantastica on qualsevol de vosaltres pot explicar els seus viatges.



1. Com et vas introduir en el mon dels escacs?
A la meva escola de primària feien l'activitat d'escacs. Un dia vaig anar per acompanyar a un amic, em va agradar i ja em vaig quedar.
2. Qui recordes que va ser el teu mestre i et va ajudar més?
Quan vaig començar a anar al club, el Sant Andreu, el Daniel Travesset em va començar a donar classes. Ell és la persona que més m'ha ensenyat a jugar a escacs.
3. Explica'ns la teva trajectòria escaquística.
Per mi els escacs sempre ha estat un hobbie. Des de que em vaig federar amb 11 anys, he alternat èpoques en què li he dedicat més temps amb periodes en què he estat per altres coses i no m'hi he dedicat gens.
4. Perquè te'n vas anar del Sant Andreu i vas triar precisament el Barberà?
Vaig arribar al Sant Andreu sent un nen i he viscut molt bons moments, tant esportius com personals. És el club d'on mai hagués volgut marxar però després de tants anys, de vegades tens la sencació que un canvi d'aires és el millor per tothom, tant per mi com pel club i per això vaig decidir marxar. Vaig escollir el Barberà perquè tenia bones relacions amb molts jugadors i ja havia estat a punt de fitxar en d'altres ocasions.
5. La teva opinió del teu club.
No puc parlar massa perquè porto només uns pocs mesos però he de dir que se m'ha escollit molt bé i em trobo molt a gust, és un club on hi ha molt bon ambient.
6. Com consideres el teu joc?
Crec que sóc un jugador posicional, que estic còmode en posicions senzilles. De tota manera m'agrada jugar tot tipus de posicions i intento variar depenent del dia o de les sensacions que tingui.
7. A part dels escacs a què et dediques?
Treballo en un institut.
8. Si no fossis jugador d'escacs a què et dedicaries?
Com ja he dit abans, per a mi els escacs són un hobbie, no m'hi dedico professionalment.
9. La millor partida.
És dificil dir una partida que cregui que és objectivament "la millor". Tinc molt bon record d'una que vaig guanyar a Jose Mª Hernando a la ultima ronda del per equips 2010 contra el Montcada. Va ser una bona partida, no crec que sigui la millor, ni molt menys, però vam guanyar el matx per la minima i gràcies a això vam salvar la categoria  a Divisió d'Honor.
10. El teu milllor record com a entrenador.
No destacaria cap moment esportiu en concret. El que més satisfacció produeix com a entrenador és quan  veus que els nois a qui dones classe van millorant i cada vegada són jugadors més competitius.
11. El teu millor torneig que has realitzat.
No t'ho sabria dir, crec que sóc un jugador bastant regular i no acostumo a fer torneigos molt per sobre del que s'espera pel meu ELO.
12. Objectius de cara al futur.
Escaquisticament no tinc cap objectiu clar. Ara mateix no tinc massa temps per preparar-me així que no marco fites esportives. A banda dels escacs, estic acabant la carrera de matemàtiques, es podria dir que aquest és el meu objectiu principal ara mateix.

Ronda 4 (Mig punt de glòria)

Abans que res disculpar-me per la publicació retrasada de la crònica de la quarta ronda. Sé que és una mica lleig, però la FCT i el cicle m'impedeixen a dedicar-me al meu propi blog.
Anem al gra.

Vaig anar a l'Escola del Mar quan quedaven 5 minuts per l'inici del matx. Aquesta vegada no va venir en Mili Mokina perque treballava a l'estadi de Cornellà-El Prat. Però si que va venir gent coneguda com per exemple, l'Hector Vela, jugador del Foment. A part de que va coincidir amb mi a l'IES Francisco de Goya, va ser jugador del Peona i Peó i del Sant Andreu.

A 2 quarts de 5, arrencava el matx i els 20 jugadors que hi havien eren aquests:

Jaime Alexander Cuartas-Alfonso Jerez
No hi ha manera de que Jaime Alexander Cuartas guanyi a MIs. En aquest cas li va tocar a Alfonso Jerez, un grandissim jugador, que en el futur serà GM.

David Ayza-Leonardo Valdés
Si algú va fer la partida més bella de tot el matx és el fill del president de la Federació. Va entregar 2 torres per aconseguir un jaque perpetuo.
Espectacular partida, David.


Marc Capellades-Manuel Granados

En Marc Capellades ha deixat de ser "no em fio del Cepa"a ser un futur MI dels bons. Tot i que tenia iniciativa, el MF de Peona i Peó va proposar taules al MI del Foment i aquest ultim les va acceptar.

Molt bon empat, Cepa.

                                                            Jose Anibal-Antoni Torrecillas

El jugador peruà ha sigut una de les grans sorpreses d'aquest matx, no només per el resultat sinó també per el gran joc que esta demostrant el jugador de Peona i Peó. Jose estava dominant el centre d'una manera bastant clara, però en Torrecillas va trobar el recurs per impedir que Jose Anibal aconseguís el punt.

De todas formas muy buena partida, Jose.

Ferran Cervelló-Daniel Almeida
L'excampió d'Espanya va obtenir mig punt imporant davant d'un Mestre FIDE. Va fer una obertura diferent de la catalana.
Francesc Serra-Daniel Garrido
En Francesc segueix fidel a la seva Phillidor (La primera, la primera), en el final tenia qualitat de més, però no va ser capaç de guanyar la partida. En aquesta partida hi hagut alegria però a la vegada decepció.
Alegria per haver aconseguit mig punt i haver fet una bona actuació davant d'un MC fortissim i decepció per no aprofitar l'avantatge de material que tenia.

Albert Ezquerro-Patricia Llaneza
Albert Ezquerro no se si estudia escacs o no, pero esta clar que el campió d'Espanya de ràpides, esta fent una enorme evolució. En aquest cas va fer taules amb l'excampiona de Catalunya, la MI Femení, Patricia Llaneza.

Guillem Subirachs-Eduard Yepes
GS8 es va deixar una torre en el centre, les coses es complicaven en aquest moment, per al club del Guinardó.
Marc Lopez-Jordi de la Riva
Si l'anterior ronda, el tigre de Balmes va derrotar a un dels millors MFs de Catalunya, aquesta setmana li va tocar derrotar al germà petit del Campió d'Espanya 2003. D'aquesta manera salvava el matx després de la derrota de GS8.

Oscar Garcia-Oriol Massip
Sens dubte, el gran protagonista de la ronda.
L'Oscar tenia peó de més i tenia la partida pràcticament guanyada, però de sobte, un petit lapsus que va tenir, va fer que Oriol Massip aconseguis peça de més. A partir d'aqui, les cares llargues sortien
El Mestre Frederic Corrigüelas, desesperat deia: "Sempre igual, joder, un altre cop no, hostia puta.". Es que era normal la desesparació, d'aquesta manera podria haver sigut la quarta derrota per la mínima d'aquesta Lliga Catalana. Però afortunadament, la sort si que ens vaa acompanyar, l'Oriol Massip intentava buscar el mate, però l'Oscar demostrava el seu grandissim talent i es va permetre que el rival es menjés tots els peons. Era la única manera d'aconseguir taules. Cada cop que l'Oriol Massip feia jaque, l'Oscar evitava que el rei no estigués en contacte amb la dama.
L'Oscar tenia dama contra dama, alfil i peó en la columna h.
Els 2 ultims taulers de cada equip estaven "atrapats" per la multitud de gent que hi havia.
A dos quarts de 10, l'Oscar va recuperar la peça gràcies en què l'Oriol es deixés un jaque doble, fent que Peona i Peó aconseguis mig punt importantissim i el primer matx que puntua a la categoria d'or dels escacs catalans.

Fins la propera

Jofre Custodio

Tercera derrota per la minima consecutiva

Havia quedat amb en Miki Molina a Mare de Déu de Montserrat amb Cartagena per pillar l'H6 que ens deixa a la Meridiana. En el bus, analitzavem gairebé dels equips del Barcelona UGA i de Peona i Peó.

Quan esperavem el tren, va arribar l'Oscar Garcia, que era l'últim tauler del primer equip de Peona i Peó

Quan el tren va arribar a la parada de Sant Andreu Arenal vam veure a una part de l'expedició de Peona i Peó. Era: Jaime Alexander Cuartas, David Ayza, Jose Anibal, Albert Ezquerro, Guillem Subirachs i Marc Lopez. A part de que Benja Perez estava amb ells. Suposo que estava pensant en fitxar a Peona i Peó. (je, je, je).
En el tren també havia comentat a l'amo de la Columna Oberta que vigilés a la partida contra l'exentrenador del Sant Andreu, Sergi Obon, però el jugador de Peona i Peó, evidentment es sentia segur de si mateix, malgrat la dificultat.
Vam arribar a l'estació quan faltaven 2 o 3 minuts per 2 quarts de cinc.

Aquests son els matxos següents:
Jaime Cuartas-Marc Narciso (Propongo tablas)
Va ser un dels ultims en acabar. El jugador català va tenir moltes oportunitats de guanyar al jugador colombià però les va desaprofitar totes i es va endur mig punt.
David Ayza-Aimen Rizouk (Faré una partida espectacular)
Efectivament va fer una partida espectacular, però la pèrdua del peó central que tenia va impedir que l'exjugador del Barcelona UGA s'emporti el punt.
Jonathan Alonso-Marc Capellades (Vull ser MI)
Marc Capellades ha demostrat ultimament que pot aconseguir el titol d'MI (2 taules davant d'MIs)
Daniel Vives-Florian Grafl (Debut excel·lent)
El nou fitxatge de Peona i Peó ha fet unes increibles taules davant del MI Grafl. Després de 7 anys sabatics, degut a temes laborals, Daniel Vives ha realitzat un retorn en els escacs excepcional.
Jose Anibal-Luc Bergez (Tengo que hacer tablas)
Després de la derrota contra Victor Lillo, el jugador francès ha tornat a guanyar davant d'un Jose Anibal que va camí d'aconseguir la seva ultima norma de MC.
Ferran Cervelló-Erik Martinez (Et venjaré, Ferran)
El MF Erik Martinez li ha tornat la pilota a Ferran Cervelló després de guanyar a l'excampió d'Espanya, el jugador de Peona i Peó tenia taules amb peó de menys, però l'Erik va demostrar el seu talent i es va adjudicar el punt.
Ferran Cervelló havia guanyat a Erik Martinez a la Copa Catalana del mes passat..
Benjamin Perez-Albert Ezquerro (Aconseguiré la norma)
Sens dubte, una de les grans sorpreses. Sembla ser que Albert Ezquerro vol aconseguir la seva primera norma de MC, després de guanyar al MF Benjamin Perez, gràcies a una raig X que el MF de Barberà no ho va veure.
Francisco Javier Garcia-Guillem Subirachs (Encara tenim opcions de puntuar)
Va puntuar però no suficientment com per empatar el matx. Tot i aixi aquell final de torres que tenia era impossible de guanyar i es va conformar amb unes taules davant d'un Mestre Fide com és Fco.Javier Garcia.
Marc Lopez-Sergi Obon (The big surprise)
Marc Lopez s'enfrontava contra un dels millors MFs de Catalunya, pero l'exentrenador i exjugador del Sant Andreu no va tenir el dia davant d'un 2176 d'ELO Català.
Com l'Albert Ezquerro, en Marc vol aconseguir la seva primera norma de MC, i si segueix aquest ritme estratosferic aconseguirà aquest objectiu.
Oscar Garcia-Victor Rivas (Jo també vull ser MC)
L'Oscar ha demostrat una vegada més que pot fer actuacions destacades davant de MFs. Crec que desde l'Open de Sants de 2013, el jugador de Peona i Peó té un nivell de MC (com a minim).

És la tercera derrota consecutiva, però aquesta derrota saboreja a victòria, al igual que la del Barcelona UGA.

La següent ronda, contra el Foment, a veure què tal.


Jofre Custodio

L'entrevista de la setmana 2

Avui entrevistaré al campió d'Espanya Absoltut de l'any 2003, primer tauler i entrenador de les escoles de l'Andorra, no és ni més ni menys que Oscar de la Riva.


1. Com et vas introduir el mon dels escacs?
Va ser casual.
A la meva familia no hi havia antecedents en el mon dels escacs però el meu avi em va ensenyar a moure les peces.
A més a més, la meva mare té una tenda de jocs al carrer Independència amb Provença, i va ser aqui on vaig iniciar la meva carrera escaquistica i del Foment desde l'any 1979.
2. Com consideres el teu joc?
M'agrada les posicions complicades, sobretot perquè sóc un jugador de càlcul . No sóc un jugador com Magnuss Carlsen, però sóc un jugador dinàmic a part de que m'agrada lluitar per la iniciativa.
3. Com és que vas marxar del Foment i te'n vas anar a més de 300 km de distànica?
Al setembre de l'any 1999 el club andorrà, em va oferir una feina i evidentment la vaig acceptar.
En els primers mesos eren dificils perque arribavem la meva dona, les meves filles i jo a un nou territori, no coneixia a ningú i a sobre estar lluny de la familia i de la gent que estimo. Però, evidentment, Andorra no és la fi del món.
4. La teva opinió sobre el teu club?
L'Andorra és un club especial per 2 motius:
1. Perquè esta situat en un estat diferent
2. Perquè la Federació Catalana ha aconseguit que l'Andorra jugui la Lliga Catalana.
5. Com és que el teu germà, Jordi, és MC i tu siguis GM?
Simplement, ell es va dedicar menys temps que jo. A més a més el meu germà és entrenador de jugadors de club, per exemple els germans Oriol i Guillem Porta, en canvi jo em dedico a ensenyar escacs en el sistema educatiu andorrà.
6. A part dels escacs a què et dediques?
Vaig tenir la idea de muntar una editorial, anomenada: Editorial Esfera que es dedica a la publicació de llibres d'escacs.
Un dels llibres més publicats és "Desmontando la siciliana" que es va publicar una setmana abans d'anar a Burgos on es va cel·lebrar el meu únic campionat que vaig aconseguir.
7. Si no fossis jugador d'escacs a què et dedicaries?
Probablement m'hauria dedicat a la informàtica, perquè considero un dels meus hobbies.
Quan tenia 20 anys aproximadament, volia dedicarme a la psicologia, però actuament m'agrada la informàtica. Suposo que ara seria informàtic.
8. La millor partida que has realitzat
És dificil triar-la.
En termes de resultat, prefereixo la partida contra Miguel Illescas a la semifinals del Campionat d'Espanya que vaig guanyar.
Com en qualitat de la partida, crec que la meva millor partida va ser contra Kevin Spraggett al Torneig Magistral del Casino 2011.
9. Objectius de cara al futur
Esportivament m'agradaria que l'Andorra faci un bon paper tant en la Lliga Catalana com les Olimpiades, i les Olimpiades dels petits estats.
A nivell personal, m'agradaria que la meva familia i jo tinguessim la nacionalitat andorrana.

Ronda 2 Divisió d'Honor "Un error estratègic comdemna a Peona i Peó a la derrota per la minima"

Abans de començar la crònica vull resoldre una petit malentès.

A la segona entrada havia definit la situació de cada club:

Quan parlava de la situació del Catalunya vaig dir el següent: Després d'una temporada frustrant, el club d'Hostafrancs està disposat a oblidar aquella temporada i protagonitzar una temporada espectacular.

Quan vaig dir aquestes paraules volia dir el següent:

L'any passat, a Primera Divisió els 2 primers classificats de cada grup, pujaven directament a la categoria d'or dels escacs catalans. El millor 3r classificat competia amb l'últim lloc i l'altre 3r es disputava la posició amb el penultim classificat de Divisió d'Honor.

En el cas de Catalunya, va estar tota la primera part de la Lliga a la tercera posició, a partir de la 4a ronda estava a la segona posició, darrere dels Tres Peons, però les derrotes contra el club de Gràcia i del Peona i Peó, varen fer que els somnis del Catalunya per pujar a Divisió d'Honor, s'esfumessin per quedar finalment en un gens menyspreable 4t lloc.

Demano disculpes als jugadors i també als membres de la junta directiva del club d'Hostafrancs, que s'hagin sentit molestos per les meves declaracions que en cap pretenien desqualificar a un club de tant prestigi com és el Catalunya. He de dir que al finalitzar la Lliga Catalana de l'any anterior, en el Butlleti de Peona i Peó, vaig dir que el Catalunya era un dels clubs amb una trajectoria impecable. Justament per això considerava que eren un dels rivals més potents per ocupar les places d'ascens i d'aqui la meva sorpresa quan varen quedar a les portes del podi.

Ara si, començo la crònica de la ronda 2.

Era una tarda amb molta pluja, vaig arribar a l'Escola del Mar, seu del primer equip de Peona i Peó i escola en la què vaig estar durant quasi una dècada. No havia canviat massa respecte fa 9 anys. Em vaig trobar amb tots els membres de l'equip. Bueno faltava el Cepa, com sempre. Je, je, je.

Vam rebre visites inesperades, com la d'en Mariano Mayans i el futur MI, Josue Expósito.

Tres minuts abans de començar el matx vaig veure quins canvis havien fet a l'Escola: En el pati no massa. Recordava els bons moments que havia passat en aquest lloc.

A dos quarts de 5 començava el matx i el Cepa no havia arribat (Va arribar 15 minuts tard).

Quan portavem 5 minuts de matx, aproximadament, David Ayza feia taules amb el MF Marc Simonet i Marc Capellades feia taules després de dos minuts de començar la seva partida.

Minuts després, en Jaime Alexander Cuartas feia taules amb Oscar de la Riva. Era igualtat però crec que el jugador colombià hauria d'haver continuat una mica més, perquè tenia la peça menor una mica millor i tenia la columna d.

Després d'aquestes 3 taules ràpides fins a les 19:45 no van haver-hi noticies.

Mentre que els nostres herois lluitaven per la victòria jo estava entrevistant a Oscar de la Riva i també van arribar grans personatges com Mili Mokina, Carla Marin i Ramon Chalmeta

Quan faltava un quart d'hora per les vuit, Jose Anibal feia taules i 5 minuts després, Francesc Serra s'adjudicava el punt.

Carles Moya, que debutava a Divisió d'Honor, a causa de l'absència de l'Albert Ezquerro, va fer al 4 a 2.

Malauradament, el primer equip de Peona i Peó, anava perdent pistonada. Oscar Garcia perdia a la novena taula contra un 2020 aproximadament. Amb la qual cosa, el resultat era de 4 a 3.

Guillem Subirachs va ser el següent en perdre i això significava l'empat a 4.

Marc Lopez tenia la partida controlada, però una combinació equivocada condemava a la derrota i se'n van les aspiracions a la victòria contra l'Andorra.
4-5

Només quedava, l'excampió d'Espanya, Ferran Cervelló, que feia taules, degut a que no va posar la peça menor en condicions.

4,5-5,5.

La causa de la derrota ha sigut les taules innecessaries de David Ayza i Marc Capellades. Tot l'equip tenia una estratègia que malauradament no els hi ha sortit tant com esperaven. Si haguessin lluitat fins el final potser tindriem possibilitats de victòria, davant d'un rival directe com l'Andorra.

Tot i aixi, el primer equip no baixarà la guardia en les pròximes rondes. La setmana que ve anem a Barberà.
Un equip molt potent i un dels candidats a guanyar el segon grup de Divisió d'Honor.

Salutacions cordials

Jofre Custodio

L'entrevista de la setmana 1

Hola a tothom:

Estreno la secció "L'entrevista de la setmana". Aquesta setmana, he tingut el privilegi d'entrevistar a Angel Martin Gonzalez, vuitè tauler i capità del Barcelona UGA.
Nascut a Asturies, l'any 1953. Va ser 4 vegades campió d'Espanya (1976, 1984, 1986, 2000) i 6 vegades campió de Catalunya (1974, 1979, 1980, 1984, 1997, 2000).

1. Cómo te introdujiste en el mundo del ajedrez?
Empecé en el colegio con 12 años, primero pasé por el Barcelona y luego por el Barcelona-Vulcà.
2. Cómo consideras tu juego?
Me gustan las posiciones mas complejas, sobretodo las posiciones ofensivas.
3. Consideras el titulo de GM como objetivo?
Hubo un tiempo que consideraba el titulo de GM como objetivo, pero a medida que ha ido pasando el tiempo me he ido dando cuenta de que el titulo de Gran Maestro no es una de mis prioridades.
4. A parte del ajedrez a que te dedicas?
Siempre he hecho tareas relacionado con el ajedrez, como por ejemplo la revista Peon de rey y la revista Gambito, la cual ha desaparecido.
5. Desde cuando eres profesor en el Barcelona UGA?
Realmente no soy profesor del Barcelona UGA, pero hago clases desde hace un mes.
6. Objetivos para el futuro?
No tengo objetivos, simplemente en los torneos que participo, hacer una actuación destacada, y en la Liga Catalana aportar puntos a mi equipo para que esté entre los 8 mejores equipos de Catalunya.

Ronda 1 Divisió d'Honor (Peona i Peó ha estat a punt de donar la sorpresa de la jornada)

Ronda 1 Lliga Catalana Divisió d'Honor

La primera ronda per nosaltres a Divisió d'Honor no podria ser més emocionant. Peona i Peó s'enfrontava contra el Barcelona UGA, el club més antic de tot l'estat espanyol.

Vaig quedar amb el Mili Mokina a Joanic a les 15:30 per anar al carrer Julià Portet, 5, el local del Barcelona UGA. Al sortir del metro primer ens vam trobar amb Pere Casajuana, un dels caps del club local, al mateix temps que en Jose Anibal. Vam sortir del metro i haviem quedat davant del Palau de la Musica.

5 minuts més tard passava Francesc Serra i la seva dona, que se n'anaven a pendre alguna cosa i uns minuts després arribava Frederic Corriguelas i Ferran Cervelló i després arribaven Guillem Subirachs, Marc Lopez i l'home de la ronda 1, David Ayza.

He de dir que l'exjugador del Barcelona UGA (Barceloneta), ha fet una grandissima tasca tot i haver perdut, però us ho explicaré després.

Vam pendre uns cafès al Starbucks Coffe. Passen els minuts i arriba l'hora de la veritat. Vam anar a l'adreça corresponent i al arribar ens vam trobar a Oscar Garcia i Albert Ezquerro.

Un minut abans de començar el matx arribava el nostre gran entrenador i grandissim fitxatge, Jaime Alexander Cuartas.

Comença el matx estaven tots els jugadors menys un, que normalment arriba tard. Em sembla que el Xavi Villa li ha encomenat el virus d'arribar tard, estem parlant de Marc Capellades.

Al final l'alineació va quedar de la següent manera:
- Daniel Alsina-Jaime Alexander Cuartas
- Axel Delorme-David Ayza

- Hipolito Asis (Tommy)-Marc Capellades (Cepa) o podriem dir (no em fio del Cepa),frase mitica del meu debut a la Pobla de Lillet.
- David Pardo-Jose Anibal

- Roberto Alomà-Ferran Cervelló
- Marc Sanchez-Francesc Serra

- Angel Martin-Albert Ezquerro
- Eduard Ibañez-Guillem Subirachs

- Guillermo Arias Boo-Marc Lopez
- Alejandro Schneider-Oscar Garcia

Podria dir que els nostres herois han estat més que concentrats en les partides, els minuts van passant i el primer equip de Peona i Peó estava donant emocions fortes al públic.

Mestrestant el Frede i jo estavem comentant un altre matx interessantissim: Sant Andreu-Cerdanyola del Vallès i inesperadament jugava Llatzer Bru que viu a l'Ampolla, i jugava contra el Mestre Català Einar Castellano a la novena taula.

A un quart de vuit començaven les noticies: Marc Lopez acabava de perdre amb Arias Boo després de que l'amo de la Columna Oberta es deixés una peça. 4 minuts després, Marc Capellades feia unes inesperades taules amb Tommy després de 3 repeticions.

A les 19:30 Guillem Subirachs guanyava amb peca de més al MF Eduard Ibañez i d'aquesta manera aconseguia l'empat a 1,5, pero un quart d'hora més tard, David Pardo aconseguia guanyar a Jose Anibal.

31 minuts més tard, Francesc Serra tombava el rei davant del fitxatge inesperat i gratuit de la UGA, Marc Sanchez i al mateix temps Oscar Garcia guanyava a Schneider. El resultat es posava 3,5 a 2,5, perdent.

5 minuts més tard Cuartas guanyava a Dani Alsina en un final de torres, clarament guanyat per part del jugador colombià d'aquesta manera empatavem al matx a 3,5.

A les 20:12 minuts més tard es produia la gran sorpresa del matx. Albert Ezquerro que té 2201 d'ELO Català, guanyant a MCs i tot i aixi no ha aconseguit ni una norma, guanyava en un final de cavalls interessantissim al tetracampió d'Espanya, Angel Martin. El resultat era de 3,5 a 4,5 guanyant.

Les dues que quedaven estaven ben fotudes:

David Ayza amb qualitat de més aguantava al MI Axel Delorme i per altra banda, Ferran Cervelló intentava treure taules amb alfil i cavall contra la parella d'alfils de Roberto Alomà.

A les 20:31, Ferran Cervelló va apretar el rellotge després d'un cop tàctic de l'exjugador del Montcada.

I quedava la partida de David Ayza-Axel Delorme, hi havia una marea de públic, fins que David Ayza perdia amb torre la parella d'alfils contra Axel Delorme.

Hem perdut el matx per la minima, però no hem perdut l'alegria, l'orgull i l'esperança de seguir lluitant i classificarnos per a la fase finals amb els altres 7 millors equps de Catalunya, i a més a més aquesta derrota saboreja a victoria.

I per la meva part puc dir que estic molt satisfet de formar part d'un grandissim club com és el Peona i Peó, que d'aqui uns anys estarà al capdavant de la Lliga Catalana.

En els altres matxos (Andorra-Figueres, Lleida-Montcada, Barberà-Foment) també han quedat a 5,5 a 4,5
I els guanyadors són Figueres, Montcada i Barberà). Casualitats de la vida.

La setmana que ve ens toca contra l'Andorra a casa nostra, l'Escola del Mar que vaig passar tota la meva infancia allà.

Fins la setmana que ve.