Ronda 2 Divisió d'Honor "Un error estratègic comdemna a Peona i Peó a la derrota per la minima"

Abans de començar la crònica vull resoldre una petit malentès.

A la segona entrada havia definit la situació de cada club:

Quan parlava de la situació del Catalunya vaig dir el següent: Després d'una temporada frustrant, el club d'Hostafrancs està disposat a oblidar aquella temporada i protagonitzar una temporada espectacular.

Quan vaig dir aquestes paraules volia dir el següent:

L'any passat, a Primera Divisió els 2 primers classificats de cada grup, pujaven directament a la categoria d'or dels escacs catalans. El millor 3r classificat competia amb l'últim lloc i l'altre 3r es disputava la posició amb el penultim classificat de Divisió d'Honor.

En el cas de Catalunya, va estar tota la primera part de la Lliga a la tercera posició, a partir de la 4a ronda estava a la segona posició, darrere dels Tres Peons, però les derrotes contra el club de Gràcia i del Peona i Peó, varen fer que els somnis del Catalunya per pujar a Divisió d'Honor, s'esfumessin per quedar finalment en un gens menyspreable 4t lloc.

Demano disculpes als jugadors i també als membres de la junta directiva del club d'Hostafrancs, que s'hagin sentit molestos per les meves declaracions que en cap pretenien desqualificar a un club de tant prestigi com és el Catalunya. He de dir que al finalitzar la Lliga Catalana de l'any anterior, en el Butlleti de Peona i Peó, vaig dir que el Catalunya era un dels clubs amb una trajectoria impecable. Justament per això considerava que eren un dels rivals més potents per ocupar les places d'ascens i d'aqui la meva sorpresa quan varen quedar a les portes del podi.

Ara si, començo la crònica de la ronda 2.

Era una tarda amb molta pluja, vaig arribar a l'Escola del Mar, seu del primer equip de Peona i Peó i escola en la què vaig estar durant quasi una dècada. No havia canviat massa respecte fa 9 anys. Em vaig trobar amb tots els membres de l'equip. Bueno faltava el Cepa, com sempre. Je, je, je.

Vam rebre visites inesperades, com la d'en Mariano Mayans i el futur MI, Josue Expósito.

Tres minuts abans de començar el matx vaig veure quins canvis havien fet a l'Escola: En el pati no massa. Recordava els bons moments que havia passat en aquest lloc.

A dos quarts de 5 començava el matx i el Cepa no havia arribat (Va arribar 15 minuts tard).

Quan portavem 5 minuts de matx, aproximadament, David Ayza feia taules amb el MF Marc Simonet i Marc Capellades feia taules després de dos minuts de començar la seva partida.

Minuts després, en Jaime Alexander Cuartas feia taules amb Oscar de la Riva. Era igualtat però crec que el jugador colombià hauria d'haver continuat una mica més, perquè tenia la peça menor una mica millor i tenia la columna d.

Després d'aquestes 3 taules ràpides fins a les 19:45 no van haver-hi noticies.

Mentre que els nostres herois lluitaven per la victòria jo estava entrevistant a Oscar de la Riva i també van arribar grans personatges com Mili Mokina, Carla Marin i Ramon Chalmeta

Quan faltava un quart d'hora per les vuit, Jose Anibal feia taules i 5 minuts després, Francesc Serra s'adjudicava el punt.

Carles Moya, que debutava a Divisió d'Honor, a causa de l'absència de l'Albert Ezquerro, va fer al 4 a 2.

Malauradament, el primer equip de Peona i Peó, anava perdent pistonada. Oscar Garcia perdia a la novena taula contra un 2020 aproximadament. Amb la qual cosa, el resultat era de 4 a 3.

Guillem Subirachs va ser el següent en perdre i això significava l'empat a 4.

Marc Lopez tenia la partida controlada, però una combinació equivocada condemava a la derrota i se'n van les aspiracions a la victòria contra l'Andorra.
4-5

Només quedava, l'excampió d'Espanya, Ferran Cervelló, que feia taules, degut a que no va posar la peça menor en condicions.

4,5-5,5.

La causa de la derrota ha sigut les taules innecessaries de David Ayza i Marc Capellades. Tot l'equip tenia una estratègia que malauradament no els hi ha sortit tant com esperaven. Si haguessin lluitat fins el final potser tindriem possibilitats de victòria, davant d'un rival directe com l'Andorra.

Tot i aixi, el primer equip no baixarà la guardia en les pròximes rondes. La setmana que ve anem a Barberà.
Un equip molt potent i un dels candidats a guanyar el segon grup de Divisió d'Honor.

Salutacions cordials

Jofre Custodio